...

"No hay mayor afirmación de algo o alguien que amarlo, a saber; decir: -Quiero que seas-."

Paraules de Hannah Arendt

dilluns, 19 de novembre de 2012

Començant amb el projecte de "La Lliureteca"

-->
Can Mimós disposa d'una sala petita. Aquesta sala, tot i considerada petita, conté dins seu un gran univers de creativitat, curiositat i paraules que s'enllacen formant grans històries.
Des dels inicis, i considerant l'objectiu de Can Mimós d'afavorir el teixit social local de l'entorn pròxim en una ubicació natural fantàstica, aquest espai vol tenir una petita biblioteca oberta a les persones que vinguin físicament a fer ús de Can Mimós amb opció a prèstec.
El motiu de naixement d'aquesta biblioteca es correspon a diferents raons: en primer lloc, poder oferir un punt de biblioteca i espai de lectura en un entorn natural perfecte que convida a impregnar-se i reflexionar entorn allò llegit. Un entorn que afavoreix la màxima concentració en allò que es llegeix, acompanyant el desig de gaudir de les accions que un realitza sense els temps ràpids de la societat general. D'altra banda, afavorir un lloc transgeneracional lluny de la sovint infantilització que es viu en les biblioteques generals. A més, pretén ser transcultural i defugir dels reculls de llibres homogènis sovint centrats en la producció literària occidental. Tanmateix, vol oferir un ventall temàtic més alternatiu a la corrent acadèmica preestablerta en d'altres biblioteques a través de llibres potser més desconeguts o de temàtiques més concretes. D'entrada aquesta temàtica es veu concretada en els nostres interessos, i també ampliada pels llibres que han estat donacions a la mateixa biblioteca.
La Biblioteca Social és un espai on articular la pluralitat d'oferta cultural amb els diferens anhels i interessos de la població pròxima. Considerem necessari donar lloc a materials, llibres i projectes de caràcter crític, independents als circuits establerts de forma institucional. D'aquesta manera l'autoformació i l'enriquiment personal arriba des de la lliure circulació dels coneixements i dels sabers des d'una mirada transversal, és a dir, sense ser nosaltres qui posi en un lloc prioritari uns sabers davant d'uns altres.
Aquests llibres han de ser les eines per un camí de construcció propi i personal. Entenent els productes culturals i artístics com a eines creatives i de transformació tant individual com col·lectiva, així com també eina de llibertat del pensament fora del discurs únic i hegemònic al que estem avessats i que són obstacle per generar canals d'expressió i medis alternatius de coneixement i creixement.
Tenint en compte el marc filosòfic de Can Mimós, rescatem aquí algunes de les paraules i afirmacions clau del nostre ideari, les quals acompanyen la necessitat de promoure aquest espai:
  • “Els espais han de fomentar l'aprendre a aprendre' al llarg de tota la vida”.
  • “Creure en les arts en qualsevol de les seves formes i en el benefici que impliquen”.
  • “Fomentar espais que generin l'amistat”.
  • “Generar espais on gaudir del silenci”.
  • “Fomentar aventures”.
  • “Desaprendre allò que ens impedeix actuar en llibertat. Revaloritzar la nostra innocència”.
Els llibres ens ajuden a crèixer, construir de nou la nostra perspectiva i desaprendre allò que pot ser un límit.
L'espai, pretèn ser un punt de trobada que afavoreixi la interacció social, de la mateixa forma que ofereixi un nou espai d'oci tant a nivell individual, col·lectiu com familiar.
Aquesta biblioteca també neix davant de la necessitat de qüestionar des d'on es genera el coneixement actual i quins interessos hi ha darrera d'aquesta validació de coneixements en pro de reafirmar discurssos de diferents èlits. Entenem doncs com una necessitat el generar espais que siguin capaços de canalitzar nous discursos que no siguin externs al nostre context social. Entenem doncs la consciència, el lliure pensament i la necessitat de voler cultivar l'esperit crític i reflexiu com a eines bàsiques de transformació social, donant cabuda sempre a la llibertat individual i a la coresponsabilitat social.
Des de les Institucions formals de l'educació hi ha un filtre dels aprenentatges i coneixements que arriben a la població. L'aprenentatge enlloc de ser entès com un camí d'enriquiment personal i creixement col·lectiu passa a ser un camí orientat al mercat laboral, delimitat pels interessos de les estructures dominants. Per aquesta raó, necessitem d'espais que afavoreixin el qüestionament, l'aprenentatge col·lectiu i profund.
És una Biblioteca autogestionada, que creix des dels llibres que arriben en forma de donació.
Tot just comença aquest projecte, i per tant, fem una crida per aconseguir llibres per a la nostra futura biblioteca. Junts podem fer crèixer aquest espai!
Per acabar, volem afegir un escrit que ens va fer arribar la nostra amiga Alba:
Por Federico García Lorca, 1931:
Medio pan y un libro
 
Cuando alguien va al teatro, a un concierto o a una fiesta de cualquier índole, si la fiesta es de su agrado, recuerda inmediatamente y lamenta que las personas que él quiere no se encuentren allí. “Lo que le gustaría a mi hermana, a mi padre! Piensa y no goza ya del espectáculo sino a través de una leve melancolía. Esta es la melancolía que yo siento, no por la gente de mi casa, que sería pequeño y ruin, sino por todas las criaturas que por falta de medios y por desgracia suya no gozan del supremo bien de la belleza que es vida y es bondad y es serenidad y es pasión.
Por eso no tengo nunca un libro, porque regalo cuantos compro, que son infinitos y por eso estoy aquí honrado y contento de inaugurar esta biblioteca del pueblo, la primera seguramente en toda la provincia de Granada.
No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan, sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos.
Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavo de una terrible organización social.
Yo tengo mucha más lástima de un hombre que quiere saber y no puede, que de un hambriento. Porque un hambriento puede calmar su hambre fácilmente con un pedazo de pan o con unas frutas, pero un hombre que tiene ansia de saber y no tiene medios, sufre una terrible agonía porque son libros, libros, muchos libros los que necesita y ¿dónde están esos libros?
¡Libros! ¡Libros! Hace aquí una palabra mágica que equivale a decir:”amor, amor”, y que debían los pueblos pedir como piden pan o como anhelan la lluvia para sus sementeras.
Cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita y pedía socorro en cartas a su lejana familia, sólo decía: “Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!”. Tenía frío y no pedía fuego, tenía terrible sed y no pedía agua; pedía libros es decir, horizontes, es decir escaleras para subir a la cumbre del espíritu y del corazón. Porque la agonía física, biológica, natural de un cuerpo por hambre, sed o frío, dura poco, muy poco, pero la agonía del alma insatisfecha dura toda la vida.
Ya ha dicho el gran Menéndez Pidal, uno de los sabios más verdaderos de Europa, que el lema de la República debe ser: CULTURA.
Cultura porque sólo a través de ella se pueden resolver los problemas en que hoy se debate el pueblo lleno de fe, pero falto de luz.


FEDERICO GARCÍA LORCA, Septiembre 1931 en Fuente Vaqueros


Moltes gràcies a tothom! esperem poder començar ben aviat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teva!